Sóc el tercer dels fills de la família Gimisó - Conejero. Vaig néixer a dos quarts de cinc de la
matinada de l'onze de maig del mil nou-cents seixanta nou, una bona collita... , a la Clínica del
Pilar, al carrer Balmes del barceloní barri de Sant Gervasi de Cassoles. Abans, tres i dos anys
respectivament, ja havien nascut la Pilar, la meva germana gran, i en Jordi. Un parell d'anys
després naixeria l'Helena, la petita. Excepte les llargues estades estivals que vaig fer d'adolescent
a Ginebra (Suïssa) i l'any que vaig fer el servei militar al nord d'Àfrica (Ceuta), he viscut sempre
a
Barcelona, més concretament al barri del
Guinardó, on encara hi visc...
Definir-se a un mateix no és tasca fàcil. Per què, com es pot ser objectiu? Tens les mateixes
possibilitats de caure en la falsa modèstia, si et titlles de persona humil i senzilla, que de
fer-ho en la més absoluta de les pedanteries, si t'autoconsideres un "crack". De fet, ja en
aquests primers mots, començo a ser imparcial. Ser crític amb un mateix és complicat. Així ho
considero i potser en aquesta mostra de no voler tirar pedres sobre la meva teulada ja estic
començat a retratar-me.
M'agradaria poder disposar de l'opinió, a més a més de la dels meus familiars, amics, companys
i coneguts, que no vol dir que m'hagi de ser necessàriament favorable, d'aquelles persones que,
en un àmbit o altre de la meva vida, han tingut desavinences amb mi, tant si les han manifestades
com no. I des d'aquí convido a qualsevol, dels uns o dels altres, que llegeixi aquestes línees, a
fer-me arribar la seva crítica. Prometo publicar-la, sigui quina sigui, en l'apartat
Opinions d'aquesta mateixa secció del Web.
Sóc egoista. Sí, ho sóc. Sempre he pensat que ser el contrari, altruista, crec que en diuen, o si
més no fer-ho veure, és simplement intentar trobar-se bé amb un mateix. A mi em passa sovint: si en
un determinat moment he pogut ajudar a algú i no ho he fet em sento malament. La persona a la que no
he ajudat segurament també, sobre tot si ho esperava, però jo em sento malament, i per això, per tal
de no haver de tenir aquesta sensació, prefereixo ajudar-la. De la mateixa manera se'm nota de seguida
quan no m'interessa ajudar, tot i que normalment no intento amagar-ho, en aquells casos en que, si ho
faig o no, no es veurà alterat el meu estat d'ànim. Cal tenir en compte però que, malgrat la simplicitat
que se'ns atorga normalment al homes, a vegades es complicat cercar les verdaderes raons que em motiven
a realitzar una determinada acció.
